UN TREBALL VOLUNTARI SOBRE QUIM MONZÓ

A la pàgina 153 del llibre de text trobareu un conte anomenat "El determini", de Quim Monzó, aparegut dins del llibre "El perquè de tot plegat". Com que avui hem acabat d'explicar les característiques de la narrativa d'aquest autor i la seua relació amb d'altres escriptors coetanis, us propose l'activitat voluntària següent:
"Llig el text de Quim monzó "El determini" i prova de trobar-hi els recursos literaris que hi usa d'acord amb els continguts teòrics explicats a classe".

QUIM MONZÓ, UN ESCRIPTOR UNA MICA PECULIAR

La setmana que ve encetarem els treballs i les explicacions sobre Quim Monzó. Es tracta de fornir-vos de dades per tal que pugueu respondre a la pregunta: 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

És un escriptor que podríem qualificar de "peculiar" per moltes raons. Ací us deixe uns enllaços i uns vídeos perquè en feu un tast. Ja me'ls comentareu a classe o directament ací al blog.

Dels Escriptors en Llengua Catalana

La pàgina web personal de l'autor

De la Wiquipèdia






Imatge extreta de: http://www.lescale.es/

LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A L'ACTUALITAT

Aquesta setmana treballarem la pregunta:

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Per tal que la pugueu anar fent a casa (tot i que n'ampliarem conceptes a classe), us deixe aquest text que m'ha passat un company d'un altre institut:

LA NARRATIVA DES DELS ANYS 70 FINS A L’ACTUALITAT: CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

La situació de la narrativa en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement respecte als anys de la postguerra.

En la dècada dels setanta destaca l’anomenada novel·la de trencament, que s’allunya de les tècniques narratives clàssiques. Els escriptors es caracteritzen per:

-Buscar formes expressives i estructures noves. Això fa que la narrativa de trencament no tinga una estructura executada a l’estil clàssic (plantejament, nus, desenllaç).

-Pel que fa al contingut: predomina el reflex d’ambients urbans, de la poblemàtica de personatges joves, de la seua relació amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebel·lia. Aquesta literatura forma part del que ha estat anomenat contracultura, formes culturals noves que s’allunyen de la cultura i l’art “oficials”.

-Tracta del mite del viatge real o literari com una forma d’autoexploració psicològica, el rebuig de l’educació sentimental viscuda i la confrontació amb el sistema.

La dècada dels setanta es caracteritza per l’aparició d’una allau de nous narradors: Terenci Moix, Jaume Fuster, Carme Riera. Les seues obres mostraran les preocupacions i la visió del món d’una generació d’escriptors nascuts després de la guerra:la postguerra i l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme,etc

Als anys vuitanta i noranta s’abandonen les experimentacions i, en general, es reactiva el desig per retornar a formes narratives més clàssiques i per contar històries:

-Es revaloritza la importància dels personatges, de l’ argument ben trenat, de les descripcions.Torna la narrativa de gènere (narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica..). Hi destaquem: Jaume Fuster, Ferran Torrent…

-De la literatura nord-americana, en la segona part des vuitanta destaca un corrent narratiu que ha estat anomenat "realisme brut" o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb un cert deix de crítica desencantada o cínica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista (Quim Monzó…).

-L’èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen viure d’explicar coses en la nostra llengua ja que impremtes, distribuïdores i llibreters obindran guanys de vendre llibres en català.

Avui en dia la disparitat de temàtiques i estils, la gran quantitat de títols publicats, la coincidència d’esciptors de generacions diferents fan que siga complicat explicar el panorama literari de la narrativa actual.

Durant els últims anys, la nostra narrativa ha incororat un gran nombre de narradors i narradores , valencians, com per exemple, Josep Franco, Josep Palomero, Vicent Borràs, Carme Miquel…

Hi ha una pluralitat de veus que s’expressen en una mateixa llengua, el català. I un dels avanços és que els nostres autors han adquirit un grau d’escriptura acceptable i una llengua cada vegada més flexible. A pesar de l’èxit dels seus llibres, el principal entrebanc amb què es troben els escriptors valencians és arribar a traspassar fronteres i ser traduïts.

Imatge modificada a partir de l'extreta a: http://www.esferallibres.com/

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 5

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 5

Pàg. 110: La cohesió: els mecanismes de referència. A. Referència gramatical.
Pàg. 111: La referència fòrica. Activitat 5. Pàgina 112: La referència temporal.
Pàg. 113: Activitats 7 i 8.
Pàg. 114: B. La referència lexicosemàntica. Activitat 10.
Pàg. 115: Activitat 12.
Pàg. 116: El text expositiu i l'àmbit acadèmic. A. Característiques generals.
Pàg. 117: B. Els trets lingüístics singulars dels textos expositius. Activitat 4.
Pàg. 118: Els procediments habituals dels textos expositius. Activitats 6, 7 i 8.
Pàg. 119: C. Organització d'un text expositiu. Activitat 12.
Pàg. 121: Consells per a comentar els textos expositius.
Pàgs. 122 a 127: NO.
Pàg. 128: C. Les preocupacions de l'assaig dels últims temps.
Pàg. 129: D. Uns quants assagistes valencians.
Pàgs. 130 i 131: NO
Pàgs. 131 i 132: Una norma per a tots. Activitats de la 1 a la 7.
BLOG:

Joan Francesc Mira, un escriptor ben conegut.

Solucions a algunes activitats
Dos poemes molt coneguts (i un no tant) de V.A. Estellés.
Teoria del resum. Atenció: molt important!!
Vicent Andrés Estellés.
Josep Maria Benet i Jornet: un home de teatre... i de televisió
FOTOCÒPIES:
Fulls de Vicent Andrés Estellés.


Imatge extreta de: http://conceptanddesign.files.wordpress.com/

JOAN FRANCESC MIRA, UN ESCRIPTOR BEN CONEGUT

Un dels autors més prolífics i coneguts de les lletres catalanes al País Valencià és Joan Francesc Mira. D'ell ens cal treballar la qüestió següent: 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. Ací a davall teniu uns quants enllaços que us poden ajudar a contestar la pregunta anterior.

La seua biografia
Sobre el J.F. Mira assagista
Més sobre els seus assajos
L'assaig polític
Una selecció dels seus articles

Imatge extreta de: http://pepmontes.files.wordpress.com/

10 ANYS SENSE ENRIC VALOR

Estimats alumnes del centre IES LA MELVA,

Avui, 13 de gener de 2010, fa deu anys que Enric Valor va morir.

Tenia 88 anys i n’havia dedicat molts a estudiar la nostra llengua i a construir un món literari impressionant. El seu llibre La flexió verbal ha estat de gran ajuda a l’hora de resoldre dubtes de mestres, professors, escriptors i estudiants en general. Les seues Rondalles Valencianes són un tresor lexicogràfic i d’imaginació. Ell sol va fer el mateix treball que els germans Grimm a Alemanya: estudiar la llengua i recollir els contes populars de tradició oral, que va literaturitzar perquè no es perderen. Entre les novel·les, a banda d’una trilogia magistral, Cicle de Cassana, cal destacar L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant. Els valencians hauríem de saber qui és Enric Valor i conéixer la seua obra. Un requisit de cultura normalitzada.

Estimava la llengua, llengua compartida amb catalans i balears. “El valencià fermíssim de la Foia de Castalla”, com a ell li agradava anomenarla. L’emprava per a comunicar-se i per a crear mons imaginaris.

Era un home gran, però molt jove d’esperit. Un conversador infatigable i “un treballador de l’idioma” incombustible. Gaudia tant del treball lingüístic i literari que contagiava energia als qui el tractàvem. Se sentia orgullós de ser valencià i no donava ordres, sinó exemple: “Millorem el llenguatge”, proposava des del títol d’un llibre seu…

Els professors hem aprés molt d’Enric Valor i avui, dia 13 de gener, el volem recordar perquè som agraïts i no volem oblidar ni la vida ni l’obra d’un dels nostres millors narradors, d’un senyor escriptor, d’un referent cultural i cívic clar.

Ben cordialment

ROSA SERRANO

Directora editorial.

Editorial Tàndem.

Ací teniu un interessant article de Vicent Brotons titulat "Enric Valor: el dret a la pau i al gaudi de la vida".

SOLUCIONS A ALGUNES ACTIVITATS

Activitat 10 de la pàgina 114:

El primer que hem de fer és llegir el text sencer i provar d'entendre'l. Després, el numerem de 5 en 5. Ara passem a buscar-hi els mecanismes de cohesió lèxica:

Un mestre (sinònim textual de "don Manuel Segarra" i del mateix camp semàntic que "escola"), un mestre ossut, alt, molt seriós que ensenyava l'ortografia repartint galtadades (aposició de "don Manuel Segarra), ensenyava (del camp semàntic de "mestre" i "escola"), ortografia (relació enciclopèdica amb "escola"), blau (relació enciclopèdica amb "dia de sol"), l'aire dormit (relació enciclopèdica amb "dia de sol"), calma (relació metonímica amb "dormit"), gener (contrast amb "dia de sol" i "blau"), Don Manuel (repetició), terror que imposava (relació metonímica amb "seriós" i "galtades"), tan blau (repetició), don Manuel (repetició), dictava (relació enciclopèdica amb "ortografia"), silenci angoixós (relació metonímica amb "terror que imposava"), els xiquets (relació enciclopèdica amb "escola"), escrivien la frase (relació enciclopèdica amb "escola"), quadern de ratlles (camp semàntic d' "escola"), mestre (repetició), pupitres (camps semàntic d'"escola"), bescollada (relació metonímica amb "terror que imposava" i mateix camp semàntic que "galtades"), plor terrible (relació metonímica amb "bescollada"), descàrrega (sinònim de "bescollada", relació metonímica amb "terror que imposava"), alarit (sinònim de "plor terrible", relació metonímica amb "terror que imposava"), pànic (relació metonímica amb "terror que imposava"), don Manuel (repetició), el cor et batia les costelles (relació metonímica amb "terror que imposava"), pegava (camp semàntic de "sacsada, bescollada, descàrrega"), erraves (antònim d'"havies encertat"), la seua maça baixava com un llamp sobre la teua nuca (sinònim de "bescollada") i la sacsada (sinònim de "descàrrega"). Cal destacar-hi, també, el contrast entre l'ambient exterior (blau, dia de sol, calma, aire adormit) i l'interior de l'aula (alarit, plor, angoixós, terror...).

Activitat 12 de la pàgina 115:
El mecanisme de referència gramatical més remarcable és la impersonalització ja que és l'estratègia argumentativa que usa l'autor tot distanciant-se de l'enunciat i fent que el discurs semble més objectiu. Hi destaca el present atemporal, l'ús de la modalitat oracional enunciativa, les construccions impersonals reflexes ("Se sap...", "es podria considerar...", etc.).
En tot el text és destacable la cohesió lèxica entre els mots temàtics, les famílies lèxiques, els sinònims, les relacions de contrast, els hipònims i hiperònims, etc.

Imatges extretes de: http://nuriaupi.bloc.cat/ i http://www.bibliotecaspublicas.es/